“El risc més important de tenir mal d’esquena és el mal estat de la musculatura”
El Dr. Francisco Kovacs és l’investigador espanyol amb més producció científica sobre el mal d’esquena i coll. Va acabar els seus estudis de Medicina amb només dinou anys i es va doctorar summa cum laude als vint-i-dos. Actualment, des de la Unitat d’Esquena de l’Hospital HLA Universitario Moncloa de Madrid dirigeix la Xarxa Espanyola d’Investigadors en Malalties de l’Esquena (REIDE). Atén la trucada de Compartir via Whatsapp des de l’altre costat de l’Atlàntic.
Per què ens fa mal l’esquena?
En 1 de cada 100 pacients, el dolor és per una malaltia sistèmica, és a dir, es manifesta a l’esquena però l’origen és un altre. Exemple d’això són alguns tipus d’infecció, càncer, aneurismes i dolors referits d’origen ginecològic o digestiu. D’altra banda, en 4 de cada 100 casos el dolor es deu a una afecció estructural, i les més freqüents són alguns casos concrets d’hèrnia discal i l’estenosi espinal. En el 95% restant es diagnostica un mal d’origen “inespecífic” originat pels teixits tous, com músculs, tendons i lligaments.
Hem de preocupar-nos si tenim una hèrnia discal?
Hi ha hèrnies discals en moltes persones sanes que no suposen un problema per a l’esquena si no comprimeixen o irriten químicament una arrel nerviosa. Prop del 30% de la població sana té hèrnies discals que no tenen importància.
Com s’actua davant les hèrnies problemàtiques?
Només el 4% de les hèrnies discals que comprimeixen una arrel nerviosa acaben necessitant cirurgia. El que determina la necessitat d’operar és l’evolució del dolor irradiat a la cama, en el cas de les hèrnies lumbars, o al braç, en el cas de les cervicals. Si el dolor irradiat és molt intens i dura més de sis setmanes val la pena operar. La cirurgia escurça molt la durada del dolor irradiat, però ni té efectes sobre el dolor de l’esquena o el coll ni resulta preventiva. En el 96% restant d’hèrnies que produeixen dolor irradiat o pèrdua de força, la immensa majoria es recupera igual amb un tractament conservador.
El pilar de la diagnosi en les dolències de l’esquena és l’interrogatori clínic i l’exploració física. És un error demanar una prova mèdica complementària sense haver explorat físicament el pacient prèviament
Què passa si tenim una estenosi espinal?
En aquesta afecció, el canal pel qual discorre la medul·la o els forats pels quals les arrels nervioses abandonen la medul·la s’estrenyen, cosa que comença a produir-se en les persones de més de 60 anys en el 60% de la població. No obstant això, l’estenosi en si mateixa no té importància si no comprimeix l’arrel nerviosa o la medul·la. Quan sí que ho fa, és una malaltia i, quan és progressiva o limitant i resisteix al tractament conservador, la cirurgia ha demostrat ser efectiva.
Per què li fa mal l’esquena al 95% dels pacients amb dolor “inespecífic”?
Essencialment perquè la musculatura no funciona bé, i això posa en marxa un mecanisme neurològic que pot explicar que el dolor, la inflamació o la contractura es perpetuïn i es cronifiquin, encara que hagi desaparegut la causa que els va desencadenar inicialment. Quan el dolor es manté més de tres mesos tendeix a autoperpetuar-se.
Per això és tan fonamental un diagnòstic precoç?
Per descomptat. L’obsessió dels metges és que no se’ns escapi cap pacient amb mal d’esquena a causa d’una malaltia sistèmica, ja que tot i que només representen l’1% dels pacients, algunes d’aquestes malalties són greus i diagnosticar-les a temps pot canviar la seva vida o fins i tot salvar-l’hi.
Quins passos segueix el metge per elaborar un diagnòstic?
El pilar de la diagnosi en les dolències de l’esquena és l’interrogatori clínic i l’exploració física. És un error i una mala pràctica mèdica demanar una prova diagnòstica complementària, com una ressonància magnètica o una radiografia, sense haver explorat físicament el pacient. Només val la pena demanar-la si, com a resultat de l’interrogatori clínic i de l’exploració física, es deriven dades que suggereixen que o bé el dolor es deu a una malaltia que no és de l’esquena o bé hi pot haver una compressió neurològica que pugui ser subsidiària de cirurgia. El fet de prescriure una ressonància magnètica quan no està indicada clínicament augmenta un 800% el risc que el pacient sigui operat sense que calgui.
Quins casos de mal d’esquena requereixen una atenció mèdica urgent?
L’únic cas urgent és la síndrome de la cua de cavall, en la qual la part final de la medul·la o bé és molt comprimida o bé no rep sang suficient. Aquesta síndrome es dona en 1 de cada 700.000 pacients.
Quins factors demostrats incrementen el risc de tenir dolor cervical, dorsal o lumbar?
El risc més important és el mal estat de la musculatura. Després trobem les vibracions que afecten tot el cos, com passa en els que condueixen tractors o helicòpters, i els treballs que impliquen manipulació freqüent de càrregues importants en flexoextensió, rotació o postures extremes.
En sentit invers, què ha demostrat no augmentar el risc de dolor?
En contra del que els metges hem pensat durant molt de temps, tenir un sobrepès d’uns 4 o 5 kg; el nombre d’hores que passem asseguts -que no l’estil de vida sedentari- i la higiene postural, l’efecte dels quals ha demostrat ser inexistent o mínim.
El futur de la medicina de les malalties de l’esquena passa per la individualització?
S’han fet molts estudis per determinar el pronòstic individualitzat de cada pacient. La idea és que cada persona pugui introduir totes les seves característiques personals i clíniques i les proves radiològiques i tractaments rebuts en un programa que li permeti indicar la probabilitat que té de millorar i, en funció del tractament que se li apliqués, saber com canviaria aquesta probabilitat si és el cas. De fet, si entra al web www.pronosticodolorlumbar.es ja podrà fer-ho.
La tecnologia actual és un aliat de la nostra salut?
Sens dubte. La capacitat actual de computació i anàlisi que permet la medicina moderna és una meravella. Utilitzar les dades que cada dia genera l’assistència sanitària per afinar i perfeccionar el tractament i permetre individualitzar en cada pacient és el camí pel qual tota la medicina anirà evolucionant.