Així funciona l’esquena

Vèrtebres. Són els ossos de la columna vertebral, en tenim un total de 33 i serveixen de punt d’ancoratge per a la musculatura. Són molt resistents: cada fragment d’os pot suportar un pes de 9 tones.

Músculs. Antigament es creia que el seu paper es limitava a moure la columna. Avui dia se sap que, a més, són imprescindibles per generar la tensió necessària perquè la columna es mantingui estable quan està quieta (com en un vaixell fan els obencs amb el pal), i per mantenir l’equilibri, compensant les variacions de centre de gravetat que es produeixen quan ens movem. La lesió o sobrecàrrega muscular pot resultar molt dolorosa.

Lligaments. Juntament amb els músculs, actuen com cordes que subjecten els ossos que formen una articulació.

Discos intervertebrals. N’hi ha 23, es troben entre les vèrtebres cervicals, dorsals i lumbars i actuen com una mena d’amortidor.

• Nucli polpós. La part central del disc intervertebral és de consistència gelatinosa.

• Un individu perd 2 cm d’alçada de dia i els recupera a la nit. Això es produeix perquè quan passem molta estona drets o asseguts la gelatina del nucli polpós perd altura i es deforma lleugerament; en canvi, quan estem estirats, es redueix la compressió sobre el disc.
• 30 anys és l’edat aproximada a partir de la qual anem perdent alçada. Això es deu al fet que el nucli polpós es va deshidratant i el disc va perdent altura; un procés, anomenat degeneració discal o artrosi vertebral, que no provoca dolor.

• Anell. Capa fibrosa que manté el disc intervertebral al seu lloc. Quan es trenca causa una hèrnia discal.

Preguntes amb resposta

Resolem qüestions sobre la cura de l’esquena amb ajuda dels especialistes de la Unitat d’Esquena Kovacs.

Quin matalàs és el més adequat?  
Assajos clínics de qualitat afirmen que l’ideal és que el matalàs tingui una fermesa intermèdia. El matalàs ha de ser prou ferm perquè es mantingui en un pla i no es deformi com ho faria una gandula. També ha de ser prou tou per adaptar-se a les corbes de la columna.

Existeix el coixí ideal?
El coixí ha de facilitar que la columna cervical estigui en l’eix de la columna dorsal i lumbar, igual que quan estem drets. Així ho indiquen estudis anatòmics i de laboratori a falta d’estudis clínics que demostrin el seu efecte real. Si es dorm de panxa enlaire, cal fer-ho amb un coixí relativament fi que mantingui el cap en la mateixa posició que adoptaria si s’estigués dret. No convé dormir sense coixí (ja que el coll cauria cap enrere) ni amb un coixí molt gruixut (el coll estaria en flexió). Si es dorm de costat, s’ha de fer de manera que el coixí cobreixi la distància de l’espatlla al coll assegurant-nos que estigui alineat amb la resta de la columna.

Quan són recomanables les faixes lumbars?
Només en les circumstàncies concretes que sense portar-les no podríem fer cap activitat (com pot passar transitòriament després d’un aixafament vertebral), o quan hem de fer un esforç excepcionalment intens (com en l’halterofília). Si es fan servir habitualment generen atròfia, pèrdua de to i de coordinació de la musculatura. Convé fer-les servir com menys temps millor i de manera excepcional.

Són eficaços els collars ortopèdics cervicals?
No. Tots els assajos clínics que s’han fet demostren que el collar ortopèdic cervical com a tractament no té sentit, fins i tot en pacients que s’han hagut d’operar del coll, ja que l’ús no ha demostrat tenir cap efecte beneficiós i atrofia la musculatura. Tampoc és útil en els casos de dolor per torticoli. No s’ha de confondre amb el collar ortopèdic d’immobilització usat durant el trasllat d’una persona accidentada.

Què és la intervenció NRT?
La intervenció neuroreflexoteràpica consisteix a mantenir persistentment estimulades unes fibres nervioses que, quan s’activen, són capaces de contrarestar els mecanismes que mantenen el dolor, la inflamació i la contractura muscular en els casos subaguts i crònics de malalties de coll i l’esquena. Per mantenir l’estimulació persistent s’implanta molt superficialment un material quirúrgic (grapes quirúrgiques) que s’extreu al cap de 90 dies. La intervenció és ambulatòria i no requereix anestèsia, i està indicada en els pacients en què el dolor dura 14 o més dies i és d’una intensitat de 3 o més en una escala en què 0 significa “absència de dolor” i 10 “el dolor més intens imaginable”.
És l’únic tractament per a les malalties de coll i l’esquena que prové d’un procés de recerca, desenvolupament i innovació fet a Espanya, i que ha superat totes les fases d’avaluació recomanades per la comunitat científica internacional; des dels assajos clínics a doble cec sobre eficàcia, fins a la monitorització dels resultats que s’obté en la pràctica clínica habitual del Sistema Nacional de Salut.